Tona, amb un terme municipal de 16,47 km2. i amb una altitud mitjana de 598 m. sobre el nivell del mar, forma part de la plana de Vic dins la comarca d’Osona. A només 10 kms. de Vic i situat estratègicament entre Barcelona, Manresa i Girona gaudeix d’un estol de carreteres que fan la població molt accessible des de qualsevol punt de Catalunya. Precisament aquestes vies de comunicació són les que l’han fet desenvolupar bàsicament en dos plans: on s’ubica la població i on es troben part dels masos més importants de la vila i on tradicionalment s’han desenvolupat les activitats agrícoles i ramaderes.
Demografia
La població de Tona és actualment d’uns 8.000 habitants.
Grans masies
Tona compta amb excel•lents condicions per a l’agricultura, des de l’humit Verinal fins la part més alta del municipi i és aquesta bonesa del sòl la que ha propiciat l’erecció de tantes grans masies que són encara avui el millor ornament del terme.
Un poble per passejar
Gràcies al descobriment de les aigües sulfuroses descobertes a finals del segle XIX, Tona es convertí en poble d’estiueig amb moltes cases senyorials i algun balneari, que li han concedit un perfil de luxe que fa que passejar-hi sigui tot un plaer.
Racons especials
L’ermita de Lurdes, amb barreja d’estils romànic i gòtic, és un dels joiells artístics i espirituals més valuosos de Tona. Des de principis del segle passat es convertí en santuari marià molt vinculat sentimentalment i també folklòrica a la població, i des de fa més de 50 anys s’hi celebra un aplec la 2a. Pasqua. També hi ha l’església de Sant Andreu del Castell, dalt el turó del mateix nom o l’ermita de Vilageriu, adient per visitar tot fent una caminada.
A banda d’aquestes construccions hi ha llocs com el parc de les Feixetes, situat a la falda del turó del Castell que és també el lloc que acull el pessebre vivent per les dates de Nadal, o el parc Roqueta, espai amb taules i barbacoa per passar un dia tranquil a l’exterior podent-hi menjar.
El passat
La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d’aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d’estiueig als balnearis però el canvi d’hàbits del turisme i l’avenç de la medicina van provocar la decadència d’aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va transformar a partir dels anys 70 ja que la seva població s’incrementà notablement a causa del desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila d’estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat.
L’entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s’hi pot observar un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva vegetació.
El nom de Tona
Hi ha diverses hipòtesis sobre l’orígen del nom de la població. La tradicionalment més estesa és la que diu que dalt el turó del Castell -lloc on va començar l’antic nucli de població- hi ha un clot o dipòsit excavat a la roca d’època íbera i que servia per emmagatzemar l’aigua. En llatí s’anomenava tunna i sembla ser que de l’evolució cap a tonda, i passant per tonna s’arribà al nom actual de la població. Tot i això, cal dir, que aquesta teoria no és massa versemblant i no hi ha cap certesa al respecte.
Font d’informació: http://www.tona.cat/plana.php?idplana=201&idp=193
Ajuntament de Tona – 29 de Desembre del 2010